dilluns, 22 de gener del 2018

VISITEM MONUMENTS PREHISTÒRICS

El Solsonès és un lloc ric en  mostres prehistòriques que podem visitar tot fent una excursió amb la família i els amics.
Aquí veureu fotos d'alguns alumnes de segon que han anat a descobrir el nostre llegat històric.

El Marc Sala va visitar el Dolmen de la Pera (Pinós), les Sitges d'Olius, el Dolmen del Perotillo (Bassella) i el Dolmen de Ceuró (Castellar de la Ribera).






El Ferran Casas, el Ricard López i el Nil López van anar als Dolmens de la Pera i de Llanera (Torà).





La Gina Aymerich, el Juan Ramon Muñoz, la Maria García, el Jan Racero, la Ruth Ramírez, la Martina Sances i la Iona Sances es van decidir pel Dolmen de Llanera.










El LLuc Ribes va anar una mica més lluny, fins el Dolmen de Roget, a Montanisell.



divendres, 12 de gener del 2018

DOLMEN DE LLANERA





El Dolmen de Llanera o de la Vila es pot considerar el més gran de Catalunya. Consta d'un túmul d'uns 24 m. de diàmetre, que té el seu voltant delimitat per lloses verticals i orientades cap a l'interior del dolmen. Dins d'aquest túmul s'hi troba la cambra formada per 5 lloses de 1,75m ample, 4,60m llarg i 1,90 alt i orientada d'est-oest; i el corredor, d'uns 5,90m llarg el qual mostra una llosa, davant de l'entrada de la cambra. Va se descobert l'any 1916 per Mn. Serra i Vilaró i  la prova de Carboni 14 ha donat una datació del 2.250 a.C.  Al fons hi enterraven els cadàvers i a l'entrada hi dipositaven les ofrenes.

El Dolmen de Llanera és una peça clau per a l'arqueologia a Catalunya tant per les seves dimensions com per la seva antiguitat, emmarcada en el Neolític Final. Cal remarcar que abans de les excavacions que féu Joan Serra i Vilaró, aquest jaciment era conegut com la "Torre dels Moros" i les investigacions van  treure a la llum molts objectes que han permès conèixer les diferents funcionalitats que aquest indret ha tingut al llarg del temps. En la seva primera fase d'existència destaca la seva funció original  d'enterrament col·lectiu en època neolítica; en la segona fase, les cendres i la ceràmica trobada d'època pre-romana i romana, plantejaria la possibilitat que s'hagués emprat el dolmen com a habitació. Finalment, es creu que hi va haver una tercera ocupació de l'espai entorn del s.XVIII que hauria barrejat molt les restes d'ossos i d'altres materials. Aquestes troballes arqueològiques formen part de la col·lecció arqueològica del Museu Diocesà de Solsona.


Localització

A l’ antiga carretera de Solsona a Torà, passat l'Hostal Nou, es troba el trencant que mena a Can Vila. Un cop s'arriba a la casa, a uns 100 metres en direcció nord-est, hi ha un camp de conreu.

Vorejant aquest camp s´arriba al promontori on està emplaçat el dolmen.